anterior   aleatorio / random   autor / author   inicio / home   siguiente / next

        CANTIGA CCCLXVII

[C]omo Santa Maria do Porto guareçeu a[l] rey don Affonso da grand' enfermedade de que lle ynchavan as pernas tan muito que lle non podiam caber enas calças.

Grandes miragres faz Santa Maria
e fremosos a quem s' en ela fia.

Ca en aquele que s' a ela chama
e a serv' e a loa e a ama,
macar jaça en leito ou en cama
con gran door, sãa-o todavia.
Grandes miragres faz Santa Maria
e fremosos a quem s' en ela fia.

Dest' un miragre quero que sabiades
que fez mui grande na que esperades
todos merçee e u a achades
en todo tempo, de noit' e de dia.
Grandes miragres faz Santa Maria
e fremosos a quem s' en ela fia.

Aquest' avo al Rey de Castela
e de Santiago de Compostela
quand' ya veer a ygreja bela
que el fezera na Andaluzia,
Grandes miragres faz Santa Maria
e fremosos a quem s' en ela fia.

Que en mui pouco tenpo acabada
foi a onrra da Virgen corõada,
e de torres e de muro cercada,
segund' aquel logar mester avia.
Grandes miragres faz Santa Maria
e fremosos a quem s' en ela fia.

Aquel Rei fora enferm' en Sevilla
de grand' enfermidade a maravilla,
de que guariu por aquela que trilla
mui mal o demo cho de perfia.
Grandes miragres faz Santa Maria
e fremosos a quem s' en ela fia.

E pois [guariu] desta enfermidade,
el Rey ouv' enton mui gran voontade
d'ir a logar u tan gran santidade
á com' ali; e el en romaria
Grandes miragres faz Santa Maria
e fremosos a quem s' en ela fia.

Foi alá logo per mar e per terra.
E macar l[l]' o tenpo fez mui gran guerra,
guió-o ben aquela que non erra
a quena serve ben sen oufania.
Grandes miragres faz Santa Maria
e fremosos a quem s' en ela fia.

E ind' el Rei per mar, tanto ll'incharon
as pernas ambas e se lle pararon
assi vermellas que todos cuidaron
que daquel mal mui tarde sãaria.
Grandes miragres faz Santa Maria
e fremosos a quem s' en ela fia.

Ca ja de tal guisa inchad' aviam
que enas osas caber non podiam;
demais os coiros delas se fendian
e agua amarela en saya.
Grandes miragres faz Santa Maria
e fremosos a quem s' en ela fia.

Mais el Rei, que toda sa esperança
avia ena Virgen sen dultança,
non quis por esto fazer demorança,
mais foi-ss' ao Porto quant' yr podia.
Grandes miragres faz Santa Maria
e fremosos a quem s' en ela fia.

E chegou vernes aa ssa ygreja
daquesta Virgen que beyta seja,
e con esta enfermidade sobeja
foi ant' o seu altar ter vegia.
Grandes miragres faz Santa Maria
e fremosos a quem s' en ela fia.

E quando os madudin[n] os começaron
os seus clerigos, que os ben cantaron,
log' amba-las pernas lle desincharon
e guareceu daquela maloutia.
Grandes miragres faz Santa Maria
e fremosos a quem s' en ela fia.

E el Rei log' e toda sa companna,
que viron a maravilla tamanna,
loaron muit[o] a que nos gaanna
de Deus saud' e nos dá alegria.
Grandes miragres faz Santa Maria
e fremosos a quem s' en ela fia.

autógrafo

Alfonso X el Sabio


Cantigas de Santa María  

manuscrito / manuscript Manuscrito Códices del Escorial Mss. 5.982 BNE
partitura / partiture Partitura musical

subir / top   poema aleatorio   siguiente / next   anterior / previous   aumentar tamaño letra / font size increase   reducir tamaño letra / font size decrease